Disseny i creació de materials educatius : OER

Els OER (Open Educational Resources), que significa recursos educatius oberts, són materials multimedia, com informació de cursos, llibres d'estudi, videos, aplicacions, podcasts, d'accés obert i gratuit disponible a la web, que es poden  utilitzar i modificardissenyat i amb la finalitat d'ajudar en el procés d'ensenyament i aprenentatge. Ex: wikipedia, moodle.

El seu objectiu és eliminar totes les barreres a l'aprenentatge i ofrerir als estudiants alternatives de superació tenint en compte les seves necessitats.

A l'hora de dissenyar-lo s'ha de tenir molt clar el què, com, quan, qui i on: Què es vol transmetre, la metodologia, en quin moment, a qui s'adreçarà i on es farà.

Característiques:

• Accessibilitat: Facilitar per localitzar el recurs i utilitzar-lo en qualsevol moment i lloc.
• Reutilitzables: Posibilitat d'utilitzar i modificar informació en diferents contextos d'aprenentatge.
• Interoperabilitat : Facilitat per ser adaptat a diferents ordinadors o sistemes.
• Sostenibilitat: Assegura el correcte funcionament tot i que canviïn les versions dels sistemes.

Formes d'aprenentatge:

• DOER: S'aprén fent, amb la pràctica.
• FEELER: S'aprén mitjançant sentiments i motivacions intrínseques.
• THINKER: S'aprén mitjançant la lògica i el raonament, basant-se en l'anàlisi de les coses.
• OBSERVER: S'aprén observant, a través de les imatges, videos, etc.

Flipped Classroom

En la classe anterior, vam tractar el tema del Flipped Classroom. Aquest consisteix en que el típic model d'aula i de metodologia es capgiren, és a dir, els nens de l'aula fan a casa les classes i a classe repassen els dubtes i també realitzen una sèrie d'exercicis que serien els deures fets a casa amb el mètode tradicional.

A partir d'això, nosaltres creiem que és un bon mètode perquè d'aquesta manera l'alumne només cal que a casa seva es miri un parell de vídeos cada tarda i no té l'obligació de fer deu pàgines de deures diaris, que sol passar molt freqüentment a les escoles o instituts. A partir d'això, els nens anirien a classe més relaxats sabent que no els posaran cap punt negatiu o cap gomet, i estarien més atents a les classes fent els exercicis proposats pel professor/a. 

També vam fer un debat, on havíem de defensar la postura del Flipped Classroom i el Mètode Tradicional. Aquí vam veure que no tot és de color de roses, els que defensaven el model actual, deien que no es podria tenir el control dels nens a l'hora de saber si s'han mirat els vídeos o els textos a casa, però vam veure que es podien posar aplicacions per saber si els alumnes han entrat i han fet la tasca que els tocava a casa.

Per acabar, nosaltres defensem que el Flipped Classroom és molt útil, tant per la vida de l'alumne com del professor, perquè l’estància a l'escola i a l'institut no es faria tant pesada en el sentit d'estar 6-7 hores escoltant el mateix tema, sinó que és més pràctic perquè l'alumne posa en pràctica els recursos que el professor li ha donat.

Seguretat a Internet: El ciberassetjament

El ciberassetjament és l'ús de dispositius electrònics per assetjar persones. D'això són culpables tant les persones que el produeixen, com les que ho veuen i també ho reenvien, i les que no n'informen a les rebedores d'aquest.

Tipus de ciberassetjament:

• Provocació incendiaria: insults i missatges vulgars.
• Fustigació: enviar fotos o vídeos humiliants o virus.
• Denigració: distribuir informació despectiva.
• Assetjament públic: filmar vídeos de vexacions i difondre'ls.
• Excussió social: privar l'accés a algú, en un grup, xarxa, fòrum, etc.
• Suplantació de la personalitat: fer-se passar per algú.
• Difamació i joc brut: enganyar a una persona, per a que traspassi informació d'una altra.
• Sexting: difondre o publicar continguts sexuals. Pot ser voluntària (la persona ho envia a una altra de confiança i aquesta la difon) o involuntària (per exemple, el robatori d'un mòbil). Això pot derivar en: 
• Grooming:  un adult es guanya la confiança d'un menor per obtenir satisfacció sexual. (pederastia)
• Sextorció: fer xantatge amb la difusió d'informació i continguts.

Característiques del ciberassetjament:

1. Mitjà: s'utilitzen eines tecnològiques per difondre el contingut.
2. Format: assetjament indirecte (afecta psicològicament a la persona).
3. Anonimat: canvi/ocultació d'identificació que dificulta saber qui és l'assetjador.
4. Perdurabilitat: la informació perjudicial està disponible les 24 hores del dia.
5. Potencial de difusió: a través d'internet la informació pot ser molt gran.
6. Inseguretat: es perden els límits de quins espais i moments són segurs (la víctima no pot fugir).
7. Proximitat: la víctima i l'agressor són d'entorns propers, tenen la mateixa edat, etc.
8. Relació amb l'assetjament: està lligat a comportaments d'exclusió i aïllament a la vida real.
9. Desequilibri de poder: controla la situació sense exposar-se a la víctima.
10. Intencionalitat: no sempre hi ha intenció explícita de fer mal per part de l'agressor.
11. Falsa victimització: el agressor pot al·legar que la víctima l'esta assetjant a ell.
12. Agrupament de ciberassetjadors: l'Internet facilita aquest agrupament.

Conductes:

Assetjador: Amenaçar, robar contrasenyes i suplantar identitat, publicar informació o fotos despectives a blogs, creació de webs amb continguts ofensius, insults o amenaces en jocs online, enviar programes brossa o virus.

Víctima: Tenen quatre tipus d'indicadors:

1. Físics: Trastorns alimentaris i de la parla. Problemes de son i es manifesten amb tics nerviosos.
2. Conductuals: Assetjament al centre educatiu, comparteix molta informació personal, absentisme i pèrdua de rendiment i canvis sobtats (abandonament del dispositiu electrònic o comportament estrany desprès d'una trucada o missatge)
3. Emocionals: Inseguretat, manca d'autocontrol, canvis emocionals, comportament antisocial, frustració en la utilització de l'ordinador.
4. Per part dels companys: rep bromes i missatges desagradables e insultants, el fan sentir culpable del que li passa, el marginen i inciten a altres a que ho facin.

Proposta d'actuacións amb l'alumne ciberaasetjador i altres alumnes seguidors:

- Mesures de detecció: detectar qui és o són els assetjadors.

- Mesures de control: deixar clar que aquell acte tindrà conseqüències.

- Responsabilitats: assumir les pròpies accoions i castigar individualment supervisat per un adult.

- Mesures correctores cautelars: es podrà expulsar a l'alumne agressor/assetjador de 3 a 20 dies, o podrà assistir a classe però sense participar. El centre comunicarà al ministeri fiscal allò que pugui ser constitutiu de delicte o falta percebible penalment.

-Mesures educatives: assesorament a càrrec del professorat en temes de convivència.

Actuacions amb l'alumne:

- Mesures de protecció i seguretat adreçats a l'alumne i consensuades amb la família.

- Observació específica del propi assetjat.

- Mesures organitzatives de tot el personal del centre (control i seguretat dels espais i situacions que poden provocar ciberassetjament. 

- Mesures específiques per atendre les possibles dificultats del baix rendiment escolar pel ciberssatsetjament.

- Assessorament en conductes de ciberprotecció per part del professorat especialitzat en TIC i mossos d'esquadra de l'Oficina de relacions amb la comunitat).

- Assessorament a càrrec del professorat orientador i tutoria en conductes que faciliten respostes assertives.

- Acompanyament per part de l'equip docent, tutor, orientador, etc.

- Valoració de la necessitat de suport i tractament terapèutic extern al centre amb el consentiment de la família.

Actuacions amb el grup classe:

- Tolerància 0 envers a qualsevol actitud agressiva induint al ciberssatsejament.

- Analitzar i fer seguiment de les emocions.

- Eliminar el tòpic de "xivato".

- Implicar als alumnes per a que es protegeixin uns a altres.

- Programes de competència social (desenvolupament de tots els àmbits).

- Educar en la gestió positiva dels conflictes.

- Treballar l'expressió de les emocions per fomentar l'empatia amb el ciberssatsejat.

- Utilitzar estratègies per cohesionar el grups.

- Treballar les guies de prevenció que elabora el Departament d'Ensenyament a les tutories.

  

El potencial educatiu dels dispositius mòbils a l’educació.

Nosaltres amb el que hem estat treballant, creiem que tenir els dispositius mòbils a l'aula facilita l'aprenentatge, ja que es pot accedir molt fàcil i ràpidament a qualsevol informació o material existent a la xarxa informàtica.

Per això, en la nostra opinió s'hauria de formar potencialment als professors per poder transmetre els coneixement als seus alumnes i així facilitar-ne l'aprenentatge i desenvolupament de les seves capacitats amb les TIC.

També pensem que és beneficiós utilitzar-les a l'aula perquè resulta dinàmic i pot desenvolupar la capacitat creativa i innovadora de cadascú. És molt important que els alumnes facin un bon ús, amb les eines facilitades a classe, de l'Internet.

En conclusió, creiem que està bé poder tenir a l'abast la tecnologia actual en l'educació perquè ajuda a reforçar als alumnes en el seu aprenentatge.

Dispositius mòbils a l'aula

Com explotar els dispositius mòbils a l'aula?

(Mapa conceptual)

Digital Storytelling

En la sessió anterior d'Habilitats Comunicatives vam estar treballant què és el Digital Storytelling (narracions digitals), i tracta d'explicar una breu historia de 2 o 3 minuts a través d’una plataforma digital.

Per començar, havíem de buscar un vídeo d’exemple de Digital Storytelling i nosaltres hem seleccionat un vídeo de la marca BIC que explica l’historia d’un noi molt breument. Hem escollit aquest vídeo perquè combina imatges, sons i també missatges escrits, que és l’essencial perquè sigui un Storytelling correcte i també perquè ens ha cridat l’atenció la seva forma de com expressar-ho.

(https://www.youtube.com/watch?v=tACESWJGEnM)

La nostra feina ha sigut crear un Digital Storytelling a partir de la nostra imaginació i que estigués relacionat amb l’educació. A partir d’una sèrie de recursos, hem creat un esbós, on hem posat el que utilitzaríem a cada vinyeta com sons, textos o qualsevol imatge.

Primer de tot, en un full en blanc, hem dibuixat l’historia en sis vinyetes amb una breu explicació del que passaria a cadascuna.

Seguidament, hem escollit un programa que s’anomena www.goanimate.com, per tal de crear un vídeo animat de l’historia que ens hem inventat. Aquesta tracta sobre la marginació i discriminació racial cap a un nen nouvingut a l’escola. Amb l’ajut de la professora que els dóna una lliçó del què és l’empatia i la importància d’aquesta, els nens es donen compte del patiment que causaven a en Miquel i, finalment es ressol aquesta situació.

HC Storytelling blog by Arbres fruiters on GoAnimate

LA IDENTITAT DIGITAL I LES XARXES SOCIALS

En l’última sessió d’Habilitats Comunicatives vam tractar la identitat digital i les xarxes socials. A partir d’aquesta de la classe magistral, on vam fer una reflexió sobre aquests temes, havíem de realitzar una practica per a descobrir quina informació sortia a Internet sobre nosaltres i per a tractar la repercussió que això tenia. Vam buscar el nostre nom a Google i, a més a més, vam crear un compte a https://about.me/. Buscant al Google el nostre nom, d’una banda, vam trobar comptes de Google, de Facebook i d’altres xarxes com el Prezi o el Blogger. Amb el compte, de l’altra, vam treballar la creació d’un perfil personal a la xarxa. A més, la nostra professora ens va fer mirar un vídeo de la web www.takethislollipop.com i, amb això, vam adonar-nos del què significa realment tenir una identitat digital i de la repercussió que té allò que nosaltres publiquem. De fet, vam adonar-nos de l'empremta que deixem cada vegada que creem un compte o pugem alguna cosa a la xarxa, així com quan hi fem una cerca i, també, de la necessitat de ser nosaltres mateixos també a Internet i no publicar-hi coses que habitualment no faríem o no aprovaríem, perquè això en un futur tindrà la seva importància.

Per tant, com a educadors hem de tenir molt en compte això i fer-los-hi arribar aquesta informació als nostres alumnes, avisar-los dels avantatges i dels inconvenients que tenen les xarxes, però sobretot ensenyar-los-hi a utilitzar-les.   

ELS 10 MANAMENTS DE L'EDUCADOR DEL SEGLE XXI

En la passada sessió d’Habilitats Comunicatives vam tractar les noves tecnologies i la seva aplicació en l’Educació actual. Vam observar que no tot avança al mateix ritme i que, actualment, els educadors necessitarien canviar el mètode, perquè com diu el text de Núria Alart, professora de Secundària, ens trobem davant l’alumnat del segle XXI però amb professors encara situats en el segle XX, ja que el nostre sistema escolar va néixer per a unes necessitats concretes del segle XIX, quan va sorgir la impremta, i les classes es van organitzar al voltant del llibre, però actualment, amb les noves eines que tenim a l’abast, les TIC, això no ha canviat, tot i que sí que ho han fet els nostres alumnes.

Per tant, el debat actualment es situa en el fet de com han d’actuar, davant d’això, els educadors que ara exerceixen la professió o aquells estudiants que s’estan formant per a fer-ho, i també en la qüestió de com han de ser aquests mestres i pedagogs per a desenvolupar la seva feina i per a fer avançar l’Educació.

Per això, en la passada sessió-seminari d’Habilitats, vam haver de pensar els 10 manaments que, per a nosaltres, havia de seguir l’Educador del segle XXI i, nosaltres, creiem, doncs:

1.      L’Educació ha de ser la seva vocació: Perquè el mestre ha de tenir passió per ensenyar, per educar, i l’ha de transmetre.

2.     No només ha d’ensenyar, sinó que també ha d’aprendre: Marc Tuli Ciceró deia “Si vols aprendre, ensenya” i tenia raó, perquè transmetre coneixements i valors ens ajuda a créixer.

3.      L’educador ha d’aconseguir que l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge: Ja que ja no ens serveix allò de l’alumne passiu, assegut en una taula escoltant què diu el professor, sinó que, actualment, calen alumnes actius, que participin en les classes, en els debats, perquè d’aquesta manera aprendran a ser partícips de la societat, capaços de treballar en equip...

4.      S’ha d’adaptar a les característiques i necessitats de l’alumne: Aquest educador ha d’elaborar i idear les seves classes pensant en cadascun dels seus alumnes, en les seves facilitats però també en les seves febleses, perquè així, veritablement, contribuirà en el creixement d’aquest alumne. 

5.      L’educador ha d’introduir les noves tecnologies per canviar la metodologia. No ha d’eliminar els llibres a l’aula, sinó que ha de replantejar-ne el seu ús: Les noves tecnologies han d’estar al servei del objectius del mestre. Aquest no ha d’eliminar l’ús dels llibres i de la documentació escrita, sinó que ha d’aconseguir que convisquin juntament amb les TIC, perquè d’aquesta unió en pot obtenir bons resultats si te clars els seus objectius.

6.      Ha de transmetre la importància del treball en equip i la cooperació: Actualment, aprofitant les TIC, els alumnes poden fer treballs i buscar informació fàcilment  a través d’Internet, cosa que fa que els alumnes s’ajudin mútuament i aprenguin a tenir un raonament crític, ja que cadascú ha de donar la seva opinió. D’aquesta manera, els nens aprenen a treballar en equip i a desenvolupar la seva capacitat d’expressió.

7.      L’educador ha d’incentivar la creativitat: El mestre ha de ser creatiu, ha de tenir idees, perquè així sabrà estimular la creativitat dels seus alumnes.

8.      S’ha de servir dels recursos que té al seu abast: l’escola no és un lloc tancat: Creiem que l’escola no ha de ser l’únic lloc que el mestre utilitzi per a ensenyar, sinó que aquest també pot sortir-ne i utilitzar l’exterior com un punt a favor per a la seva tasca.

9.      Ha d’ensenyar a l’alumne estratègies per a què aprengui a buscar, contrastar i triar la informació segons les fonts que existeixen: Les noves tecnologies són un avantatge a l’hora de buscar informació. Per tant, l’alumne ha d’aprendre a utilitzar-les.

10.   Ha de ser autocrític per a poder transmetre aquest valor: Ningú no és perfecte, el mestre tampoc. Per això, pot equivocar-se i així ho ha de fer saber a l’alumne, perquè, d’aquesta manera, el nen aprendrà a acceptar els seus errors.

En conclusió, fa falta una evolució i per això creiem que l’educador del segle XXI ha de tenir aquestes característiques i defensar valors com el treball en equip o la creativitat. 

ALFABETITZACIÓ MULTIMODAL

En aquest podcast parlem d’Alfabetització Multimodal, un concepte nou per a nosaltres i que vam tractar en la primera sessió d’Habilitats Comunicatives. La classe es va dur a terme de la manera següent: primerament, vam llegir un text i vam visualitzar un vídeo que tractaven sobre aquesta temàtica; llavors, vam iniciar una reflexió conjunta sobre allò que havíem entès, que va acabar amb una conclusió i amb els aclariments de la professora; seguidament, vam fer grups i cada grup va haver d’analitzar una frase que parlava sobre l’Alfabetització i sobre la seva relació amb l’Educació i aquest anàlisi per grups ens va servir per a poder explicar als nostres companys que enteníem i què en pensàvem d’allò que ens estaven dient aquelles línies i, també, després d’aquest treball previ, poder resoldre els dubtes i les preguntes que els altres companys s’havien preparat; per últim, amb tota la informació recollida al llarg de la sessió, vam haver de crear un blog, en el nostre cas, ARBRES FRUITERS, i així, amb aquest blog, podrem posar en pràctica, al llarg de tot el curs, allò que anirem aprenent.

Així doncs, en aquesta nova entrada, us explicarem la nostra experiència a l’hora de realitzar el blog i el podcast. La creació del blog, per una banda, ens ha resultat divertida, ja que dues de nosaltres no ho havíem fet mai i, en aquest cas, ens ha servit per a descobrir el món blogger i, amb l’ajuda de l’altra, poder editar-lo a fons i introduir-hi més informació i el desenvolupament d’un podcast, per l’altra banda, en canvi, ha resultat del tot diferent, perquè ha estat tot un descobriment per part de les tres d’aquesta eina.

Per tant, la nostra valoració de la feina realitzada és del tot positiva, perquè amb aquests processos de creació, tant del blog com del podcast, treballem l’alfabetització multimodal i, per tant, aprenem mitjançant la pràctica i, d’aquesta manera, no només sabem què és sinó que també la coneixem de primera mà i, a més a més, ho fem en equip i això encara és més enriquidor.

ARBRES FRUITERS

ARBRES FRUITERS parla dels fruits i d'allò que s'extreu després d'haver cultivat les llavors, és a dir, també d'allò que creix després de l'educació. Parlem d'arbres perquè és una metàfora del creixement personal i ho fem sobre els seus fruits perquè ens recorden allò que acabem assolint si ens anem nodrint, si anem aprenent i desenvolupant-nos a partir tant de les victòries com dels fracassos.

Per tant, ARBRES FRUITERS  parla dels alumnes, però també dels educadors, perquè nosaltres, actualment, som estudiants, però comencem la nostra carrera, el nostre viatge particular, de nou cap a l'Escola, el nostre camí cap a la nostra futura carrera professional. I n'esperem un resultat, però ho fem sabent que volem assolir un objectiu  i que això comporta molt esforç, també paciència, sacrifici i, sobretot, molta passió. 

Així doncs, aquest blog és un pas més cap al nostre futur i l'utilitzarem per a parlar d'allò que aprenem, d'aquelles eines que ara se'ns ofereixen i que, més tard o més aviat, podrem utilitzar per a realitzar la nostra tasca com a docents.